La petxelina és un caragol aquàtic amb una closca cònica. Este animal té una dentadura extraordinàriament forta que està composta d’unes fibres fines i concentrades d’un mineral anomenat goethita. Estes fibres estan unides per una base de proteïnes suaus.

 Pensa en açò: La ràdula de la petxelina, que pareix una llengua, està coberta per fileres de dents corbades (cada dent fa menys d’un miŀlímetre de llargària). Estes dents actuen com una polidora. Cada dent ha de ser extremadament forta i dura per a que la petxelina puga rascar les algues de la superfície de les roques i alimentar-se.

 Els investigadors utilitzaren un microscopi molt potent per a mesurar la força que poden aguantar les dents abans de trencar-se. Descobriren que les dents de la petxelina són més fortes que qualsevol altre material biològic que hagen estudiat, inclús més fortes que la teranyina. El coordinador de la investigació va declarar: «Hauríem d’intentar imitar el disseny de la dentadura de la petxelina per a les nostres pròpies estructures».

 Els investigadors creuen que, si es feren versions sintètiques del material de la dentadura de la petxelina, es podrien gastar per a construir cotxes, barcos, avions o inclús pròtesis dentals.

 Què penses? És l’extraordinària dentadura de la petxelina resultat de l’evolució? O va ser dissenyada?