Salta al contingut

Què diu la Bíblia sobre el Nadal?

Què diu la Bíblia sobre el Nadal?

Què diu la Bíblia

 La Bíblia no ens diu la data del naixement de Jesús, ni tampoc que hauríem de celebrar eixe dia. De fet, «la celebració del Nadal no és un manament diví, ni té l’origen en el NT [Nou Testament]», com diu la Cyclopedia of Biblical, Theological, and Ecclesiastical Literature, de John McClintock i James Strong.

 Més bé, a l’examinar l’origen dels costums de Nadal, es veu clarament que provenen de ritus religiosos pagans. La Bíblia mostra que, quan intentem adorar a Déu d’una manera que ell desaprova, en realitat l’ofenem (Èxode 32:5-7).

L’origen dels costums de Nadal

  1.   Celebrar el naixement de Jesús: Els primers cristians no celebraven el naixement de Crist, perquè «consideraven estes festivitats [...] com relíquies de les pràctiques paganes» (Las cosas nuestras de cada día).

  2.   El 25 de desembre: No hi ha proves que indiquen que Jesús va nàixer eixe dia. Pel que sembla, els líders de l’Església van triar esta data per a que coincidira amb les festivitats paganes que se celebraven durant el solstici d’hivern.

  3.   Regals, banquets i festes: «Les Saturnals, festes romanes que se celebraven a mitjan desembre, assentaren el model de molts costums festius nadalencs» (The Encyclopedia Americana). A este respecte, el Diccionario de historia de la Iglesia reconeix: «El rebombori i l’intercanvi de regals tenen origen en el festival romà de les Saturnals (17-24 de desembre)». A més, l’Encyclopædia Britannica destaca que «tots els treballs i negocis se suspenien» durant les Saturnals.

  4.   Les llums nadalenques: Segons The Encyclopedia of Religion, els europeus decoraven les seues cases «amb llums i fulles perennes de tota classe» per a celebrar el solstici d’hivern i combatre els mals esperits. I el Diccionario de historia de la Iglesia afirma: «Els arbustos verds i les llums venen de les Calendes de gener (1 de gen., l’any nou) associades amb el sol».

  5.   Adorns fets amb visc i grévol: «Els druides atribuïen propietats màgiques a les fulles del visc en particular. Les fulles del grévol eren venerades com una promesa del retorn del sol» (The Encyclopedia Americana).

  6.   L’arbre de Nadal: «El costum de venerar els arbres era comú entre els europeus pagans i va sobreviure a la seua conversió al cristianisme». Una de les formes com esta veneració va sobreviure és amb el costum de «coŀlocar un arbre de Nadal a l’entrada de la casa o en el seu interior durant les festivitats de mitjan hivern» (Encyclopædia Britannica).