Salta al contingut

Què vol dir ser sant?

Què vol dir ser sant?

Què diu la Bíblia

 Ser sant vol dir estar lliure de corrupció. La paraula hebrea que sol traduir-se com «sant» prové del terme «separat». Per tant, allò que és sant se separa de l’ús comú, és a dir, es manté sagrat, especialment per la seua virtut de ser net i pur.

 Déu és sant en grau superlatiu. La Bíblia diu: «Ningú no és sant com el Senyor» a (1 Samuel 2:2). Per tant, Déu té tot el dret d’establir què és sant.

 La paraula «sant» fa referència a tot allò que està directament relacionat amb Déu, especialment allò que està reservat per a ús exclusiu en l’adoració. Per exemple, la Bíblia parla de:

  •   Llocs sants: Déu li va dir a Moisés prop de l’esbarzer en flames: «El lloc on trepitges és sagrat» (Èxode 3:2-5).

  •   Reunions santes: Els israelites de l’antiguitat acudien periòdicament a un «aplec sagrat», o festa religiosa, per a adorar a Jehovà (Levític 23:37).

  •   Objectes sagrats: Els utensilis que s’utilitzaven en l’adoració a Déu en l’antic temple de Jerusalem eren considerats «objectes sagrats» (1 Reis 8:4). Encara que no devien ser adorats, devien ser tractats amb molt de respecte. b

Pot una persona imperfecta ser santa?

 Sí. Déu demana als cristians: «Sigueu sants, perquè jo sóc sant» (1 Pere 1:16). Per descomptat, els humans imperfectes mai podran arribar als estàndards de santedat de Déu. No obstant això, una persona que obeïx les lleis de Déu pot ser considerada «santa i agradable a Déu» (Romans 12:1). Una persona que s’esforça per ser santa ho demostra amb les seues paraules i accions. Per exemple, seguix estos consells bíblics: «Absteniu-vos de comportaments immorals» i «sigueu sants en tota la vostra manera de viure» (1 Tessalonicencs 4:3; 1 Pere 1:15).

Podria una persona deixar de ser santa als ulls de Déu?

 Sí. Si algú abandonara les normes de conducta de Déu, Jehovà deixaria de vore’l com una persona santa. Per exemple, el llibre bíblic d’Hebreus es dirigix al «poble sant», i l’advertix per a que no desenvolupe «un cor pervers i sense fe, que l’aparte del Déu viu» (Hebreus 3:1, 12).

Idees errònies sobre ser sant

 Idea errònia: La santedat pot aconseguir-se a través de la penitència.

 Fet: La Bíblia mostra que «l’ascesi corporal», o la penitència, no té «cap valor» per a Déu (Colossencs 2:23). De fet, Déu vol que disfrutem de les coses bones. Per exemple, diu que «menjar, beure i disfrutar de la felicitat del propi treball és un do de Déu» (Eclesiastés 3:13).

 Idea errònia: El celibat ens fa més sants.

 Fet: Quan un cristià decidix quedar-se fadrí, el celibat no li atorga automàticament una posició santa als ulls de Déu. És cert que aquells que estan fadrins poden adorar Déu sense distraccions (1 Corintis 7:32-34). No obstant, la Bíblia mostra que els casats també poden ser sants. De fet, almenys un dels apòstols de Jesús, Pere, estava casat (Mateu 8:14; 1 Corintis 9:5).

a El nom de Déu és Jehovà. Centenars de versicles de la Bíblia associen el Seu nom amb els termes «sant» i «santedat».

b La Bíblia condemna la veneració de relíquies (1 Corintis 10:14).