Conta’ns com va ser la teua infància.

Vaig nàixer en Itàlia en l’any 1943. Els meus germans i jo ens vam criar en un poblet on mon pare era agricultor i fuster. Ell i ma mare ens educaren en la religió catòlica.

Per què vas decidir fer-te sacerdot?

De xiquet, m’agradava molt anar a missa a sentir parlar el retor. M’encantava la seua veu i m’impressionaven els rituals que feia. D’ací em va vindre el desig de ser sacerdot. Als 13 anys, ma mare em va portar a un internat on es preparava als xiquets a fi de rebre cursos més avançats per a aspirants al sacerdoci.

Vas estudiar la Bíblia durant la teua preparació?

No gens. Quan tenia 15 anys, un dels meus professors em va donar un exemplar dels Evangelis —és a dir, els relats que parlen de la vida i ministeri de Jesús— i el vaig llegir moltes voltes. Als 18 anys, me’n vaig anar a viure a Roma per a assistir a les universitats pontifícies, que estan davall l’autoritat del papa. Allí vaig estudiar llatí, grec, història, filosofia, psicologia i teologia. Encara que en la missa del diumenge sentíem lectures bíbliques i recitàvem textos, en realitat, no estudiàvem la Bíblia.

Quan et vas fer retor, també donaves classes?

El meu treball era principalment administratiu, però sí que vaig fer classes sobre decrets del concili II del Vaticà.

Per què vas començar a dubtar de l’Església?

Per tres raons: veia que l’Església s’implicava en la política, que tolerava la mala conducta dels sacerdots i dels feligresos, i que algunes de les doctrines catòliques no eren lògiques. Per exemple, com pot un Déu d’amor castigar eternament a una persona quan mor? I de deveres vol que usem un rosari per a repetir centenars de vegades lo mateix? *

Què vas decidir fer?

Amb llàgrimes als ulls, li vaig suplicar a Déu que m’ajudara. Vaig comprar un exemplar de la Bíblia de Jerusalem que s’acabava de publicar en italià i vaig començar a llegir-la. Un diumenge de matí, mentres penjava la meua sotana després de donar missa, van arribar dos hòmens al seminari. Em van dir que eren testimonis de Jehovà. Estiguérem parlant més d’una hora sobre la Bíblia i sobre com ens ajuda a identificar la religió verdadera.

Quina impressió et van donar els Testimonis?

Em va impressionar la seua convicció i la facilitat amb la qual citaven textos d’una versió catòlica de la Bíblia. Més endavant, un Testimoni anomenat Mario va començar a visitar-me. Va ser molt pacient, i tots els dissabtes —ploguera o nevara— tocava a la porta del seminari a les nou del matí en punt.

I què opinaven els altres sacerdots d’aquelles visites?

Els convidava a vindre, però cap d’ells es va prendre seriosament l’estudi de la Bíblia. En canvi, a mi m’encantava. Estava aprenent coses meravelloses. Vaig descobrir, per exemple, per què permet Déu la maldat i el sofriment, un tema que em tenia molt desconcertat.

Va tractar algun dels teus superiors de dissuadir-te per a que deixares d’estudiar la Bíblia?

En 1975, vaig anar a Roma en diferents ocasions per a parlar del que estava aprenent. Els meus superiors van tractar de convéncer-me que estava equivocat, però ningun d’ells va usar la Bíblia. Finalment, el 9 de gener de 1976, vaig escriure una carta de renúncia a l’Església i la vaig enviar a Roma. Dos dies després, me’n vaig anar del seminari i vaig assistir a la meua primera reunió amb els testimonis de Jehovà. Es tractava d’una assemblea on s’havien reunit diverses congregacions. Tot era tan diferent! Cadascun tenia la seua pròpia Bíblia i tots buscaven els passatges que els oradors mencionaven.

Què pensava la teua família de tot açò?

La majoria es va oposar amb fermesa. No obstant això, em vaig enterar que un dels meus germans també estava estudiant la Bíblia amb els Testimonis en Llombardia, una regió del nord d’Itàlia. Vaig anar a visitar-lo, i els Testimonis d’allí em van ajudar a aconseguir treball i un lloc on viure. Aquell mateix any, em vaig batejar com a testimoni de Jehovà.

Lamentes la teua decisió?

En absolut! Per fi em sent prop de Déu, perquè el que he aprés sobre Ell està basat en la Bíblia, i no en filosofies ni en tradicions catòliques. Ara puc parlar a la gent sabent que el que dic és la veritat.