1. Quina és la clau per tenir una família feliç?

JEHOVÀ DÉU vol que la teva família sigui feliç. A la seva Paraula, la Bíblia, Déu dóna directrius per a cada membre de la família i descriu quina funció vol que cadascun d’ells compleixi. Quan tota la família compleix la seva part d’acord amb els consells de Déu, els resultats són molt positius. Jesús va dir: «Feliços els qui escolten la paraula de Déu i la compleixen» (Lluc 11:28, Bíblia Evangèlica Catalana [BEC]).

2. Què hem d’admetre per tal de tenir una família feliç?

² Perquè la nostra família sigui feliç hem d’admetre que Jehovà, qui Jesús ja va anomenar «Pare nostre», és el creador de la família (Mateu 6:9). Totes les que hi ha a la Terra existeixen gràcies al nostre Pare celestial, i ell sap perfectament què es necessita perquè una família sigui feliç (Efesis 3:14, 15). Per tant, què és el que ensenya la Bíblia sobre la funció de cada membre de la família?

3. Com descriu la Bíblia el començament de la família humana, i com sabem que és veritat?

³ Jehovà va crear els primers humans, Adam i Eva, i els va unir en matrimoni. Els va posar en un preciós entorn  paradisíac a la Terra, el jardí d’Edèn, i els va dir que tinguessin fills: «Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, pobleu la terra» (Gènesi 1:26-28; 2:18, 21-24). El mateix Jesús va ensenyar que el que diu Gènesi sobre com va començar la família és veritat, i no pas un simple conte o un mite (Mateu 19:4, 5). Tot i que avui dia hi ha molts problemes i la vida no és com Jehovà volia que fos, encara és possible tenir una família feliç. Examinem-ne el perquè.

4. (a) Com pot contribuir cadascú a la felicitat familiar? (b) Per què és tan important per a la felicitat de la família que estudiem la vida de Jesús?

⁴ Tot membre de la família pot contribuir a la felicitat mútua si imita la manera com Déu mostra el seu amor (Efesis 5:1, 2, BEC). Ara bé, com podem imitar Déu si no el podem veure? Podem aprendre com és Jehovà gràcies al fet que va enviar el seu fill primogènit a la Terra (Joan 1:14, 18). Aquest Fill, Jesucrist, quan va ser a la Terra, va imitar tan bé el seu Pare celestial, que veure’l i escoltar-lo era com escoltar Jehovà i estar amb Ell (Joan 14:9). Per tant, cadascú de nosaltres pot contribuir a fer més feliç la família si aprèn de l’amor que Jesús va mostrar i segueix el seu exemple.

5, 6. (a) De quina manera és un exemple per als marits la manera com Jesús tracta la congregació? (b) Què hem de fer perquè Déu ens perdoni els pecats?

⁵ La Bíblia diu que els marits han de tractar les seves mullers igual que Jesús tracta els seus deixebles. Fixa’t en el que mana la Bíblia: «Marits, estimeu les vostres mullers, com el Crist va estimar [la congregació] i s’oferí a si mateix per ella [...]. Així, els marits han d’estimar les pròpies mullers com els propis cossos. Qui estima la seva muller s’estima a si mateix; no hi ha hagut mai ningú que no estimés la pròpia carn; al contrari, tothom l’alimenta i l’abriga, com també el Crist ho fa per [la congregació]» (Efesis 5:23, 25-29).

 ⁶ Un exemple perfecte per als marits és l’amor de Jesús per la seva congregació de deixebles. Al sacrificar la seva vida per ells Jesús «els estimà fins a l’extrem», tot i que eren imperfectes (Joan 13:1; 15:13). De la mateixa manera, als marits se’ls mana: «Homes, estimeu les mullers i no us malhumoreu amb elles» (Colossencs 3:19). Què ajudarà un marit a seguir aquest consell, sobretot si la seva muller actua algun cop amb poc seny? Seria bo que recordés els seus propis errors i què ha de fer perquè Déu el perdoni. De què estem parlant? Doncs que ha de perdonar els qui pequen contra ell, i això inclou la seva muller. Per descomptat, ella ha de fer el mateix (Mateu 6:12, 14, 15). Entens ara per què alguns diuen que un matrimoni d’èxit és la unió de dues persones que saben perdonar?

7. Què va tenir en compte Jesús, i quin exemple dóna això al marit?

⁷ Els marits també han de fixar-se que Jesús sempre era considerat amb els seus deixebles. Va tenir en compte les limitacions i les necessitats físiques que tenien. Per exemple, una vegada que estaven cansats, els va dir: «Veniu vosaltres sols en un lloc despoblat i descanseu una mica» (Marc 6:30-32, BEC). La muller també mereix una consideració especial. La Bíblia la descriu com «un vas més fràgil», o més delicat, al qual el marit ha de donar «honor». Per què? Perquè tant el marit com la muller es beneficien igualment de la «gràcia de vida» (1 Pere 3:7). El marit ha de recordar que el que ens fa preciosos als ulls de Déu és la fidelitat, i no el fet de ser home o dona (Salm 101:6, BEC).

8. (a) Per què un marit «qui estima la seva muller s’estima a si mateix»? (b) Què significa per al marit i la muller ser «una sola carn»?

⁸ La Bíblia diu que el marit que «estima la seva muller s’estima a si mateix». Com Jesús va explicar, això passa perquè un home i la seva muller «ja no són dos, sinó una sola carn» (Mateu 19:6). Això significa que només han de mostrar interès sexual l’un per l’altre (Proverbis 5:15-21;  Hebreus 13:4). Una manera de fer-ho és posar en primer lloc les necessitats de l’altre (1 Corintis 7:3-5). És digne de menció que «no hi ha hagut mai ningú que no estimés la pròpia carn; al contrari, tothom l’alimenta i l’abriga». El marit ha d’estimar la seva muller com a si mateix, i recordar que haurà de passar comptes amb Jesucrist, el seu cap (Efesis 5:29; 1 Corintis 11:3).

9. Quina qualitat de Jesús es menciona a Filipencs 1:8, i per què l’haurien de mostrar els marits a les seves mullers?

⁹ L’apòstol Pau va parlar de «l’amor entranyable de Crist Jesús» (Filipencs 1:8, BEC). La tendresa que mostrava Jesús resultava molt agradable i reconfortant a les dones que van arribar a ser les seves deixebles (Joan 20:1, 11-13, 16). I la muller necessita aquest «amor entranyable», o tendresa, de part del seu marit.

10. Com és Jesús un exemple per a les mullers?

¹⁰ Una família no deixa de ser una forma d’organització i, perquè funcioni bé, cal que tingui un cap. Fins i tot Jesús té Algú a qui se sotmet com a cap. «Déu és cap del Crist», igual que «l’home és cap de la dona» (1 Corintis 11:3). La manera com Jesús es va sotmetre a l’autoritat de Déu ens posa un exemple excel·lent, ja que tots tenim un cap a qui ens hem de sotmetre.

11. Quina actitud ha de tenir la muller amb el seu marit, i quin efecte pot tenir la seva conducta?

¹¹ A causa de la imperfecció, els marits cometen errors i sovint no són caps de família ideals. Quan això passa, què ha de fer la muller? No hauria de menysprear el seu marit, ni tractar de passar per sobre de la seva autoritat. La muller fa bé de recordar que mantenir un esperit dolç i tranquil és de gran valor als ulls de Déu (1 Pere 3:4). Mostrar aquesta actitud li farà molt més senzill mantenir-se submisa, fins i tot en moments difícils. A més, la Bíblia diu: «La  muller, que respecti el marit» (Efesis 5:33). Però què passa si el marit no accepta Crist com al seu cap? La Bíblia insta la muller: «Estigueu subjectes als vostres marits, de manera que fins els qui no obeeixen la Paraula siguin guanyats, sense paraules, per la manera de viure de les mullers, en observar la vostra vida casta, plena de respecte» (1 Pere 3:1, 2).

12. Per què no és dolent que la muller expressi les seves opinions amb respecte?

¹² Tant si el marit és cristià com si no ho és, és obvi que la muller no hi estarà sempre d’acord en tot. I no és cap falta de respecte el que ella expressi amb tacte la seva opinió discordant. El seu punt de vista pot ser l’encertat i tota la família pot treure profit d’haver-la escoltat. Tot i que Abraham no va estar d’acord amb la seva muller, Sara, quan ella va suggerir una solució a un problema que hi havia a casa seva, Déu li va dir: «Fes cas de tot el que Sara et diu» (Gènesi 21:9-12). És clar, quan l’última paraula del marit sobre una decisió no entra en conflicte amb les normes divines, la muller mostra que se sotmet a la seva autoritat donant-li suport (Actes [Fets] 5:29; Efesis 5:24).

13. (a) Què anima Titus 2:4, 5 que facin les dones casades? (b) Què diu la Bíblia sobre la separació i el divorci?

¹³ La funció de la muller és bàsica perquè la família estigui ben atesa. Per exemple, la Bíblia ensenya a les dones casades «a estimar el marit, els fills, a ser ponderades, castes, dones de casa, bones, submises als propis marits» (Titus 2:4, 5). Quan una dona actua així com a muller i mare, es guanya l’amor i el respecte de tota la família (Proverbis 31:10, 28). De tota manera, el matrimoni uneix dues persones imperfectes i, per tant, es poden donar circumstàncies extremes que portin a la separació i al divorci. La Bíblia permet la separació en casos concrets. Tot i així, la decisió de separar-se no s’ha de prendre a la lleugera.  La Bíblia aconsella: «Que la muller no se separi del marit [...] i el marit, que no repudiï a la muller» (1 Corintis 7:10, 11). A més, l’única base bíblica per divorciar-se és que el marit o la muller hagi comès fornicació, és a dir, immoralitat sexual (Mateu 19:9, Interconfessional [BCI]).

14. Com tractava Jesús els nens, i què necessiten dels seus pares?

¹⁴ La manera com Jesús tractava els nens és un exemple perfecte de com ho han de fer els pares. Quan alguns van tractar d’aturar uns nens que volien ser a prop seu, Jesús va dir: «Deixeu que els infants vinguin a mi, no els ho prohibiu». La Bíblia diu que «els abraçava i els beneïa imposant-los les mans» (Marc 10:13-16). Si Jesús va trobar temps per estar amb les criatures, no hauries de fer el mateix pels teus propis fills? Ells no necessiten passar només algunes estones amb tu, necessiten que els dediquis molt de temps. I has d’aprofitar aquest temps per ensenyar-los. Això és el que Jehovà mana que facin els pares (Deuteronomi 6:4-9).

15. Què poden fer els pares per protegir els seus fills?

 ¹⁵ A mesura que aquest món es va tornant més malvat, cal que els pares protegeixin els fills d’aquells qui els volen fer mal, com per exemple els pederastes. Pensa en com Jesús va protegir els seus deixebles, els qui anomenava amorosament «fillets meus». Quan el van arrestar per després matar-lo, Jesús va buscar la manera que escapessin (Joan 13:33; 18:7-9). Com a pare, cal que estiguis alerta per evitar que el Diable faci mal als teus fills. Els has d’avisar abans que es trobin en problemes (1 Pere 5:8). * La seva  seguretat física, espiritual i moral no ha estat mai tan amenaçada.

16. Què poden aprendre els pares del que feia Jesús davant les imperfeccions dels seus deixebles?

¹⁶ La nit abans de morir Jesús, els seus deixebles van discutir sobre qui d’entre ells era el més gran. En comptes d’enfadar-se, Jesús els va seguir corregint amb paraules i el seu exemple (Lluc 22:24-27; Joan 13:3-8). Si ets pare, t’adones de com pots imitar Jesús a l’hora de corregir els teus fills? És cert que necessiten disciplina, però l’han de rebre «amb mesura», mai amb ira. A més, si els parles sense pensar el que dius, probablement les teves paraules siguin «com estocades d’espasa» (Jeremies 30:11, BCI; Proverbis 12:18). La disciplina s’ha de donar de manera que després el teu fill pugui entendre per què l’ha rebut (Efesis 6:4; Hebreus 12:9-11).

17. Quin exemple perfecte va donar Jesús als fills?

¹⁷ Pot un nen aprendre de Jesús? I tant! Jesús va donar exemple de com els fills han d’obeir els pares: «Dic això segons les instruccions del Pare», i va afegir: «Jo faig sempre allò que li plau» (Joan 8:28, 29). La Bíblia diu als fills que obeeixin els pares tal com Jesús va obeir el seu Pare celestial (Efesis 6:1-3). Jesús era un nen perfecte, que va ser obedient als seus pares humans, Josep i Maria, tot i que eren imperfectes. Segur que això va contribuir a la felicitat de tota la família! (Lluc 2:4, 5, 51, 52.)

18. Per què Jesús sempre obeïa el seu Pare celestial, i qui és feliç quan els fills són obedients als seus pares?

¹⁸ Poden els fills imitar Jesús i fer feliços els seus pares? Segur que sí. De vegades pot costar molt obeir els pares, però és el que Jehovà vol que facin els fills (Proverbis 1:8; 6:20). Jesús sempre va obeir el seu Pare celestial, fins i tot en circumstàncies molt difícils. En una ocasió que la  voluntat de Déu implicava que fes una cosa especialment dura, Jesús li va dir: «Allunya de mi aquesta copa», com si digués que el deslliurés de fer-ho. De tota manera, Jesús va fer el que Déu li havia demanat, perquè entenia que el seu Pare sabia què era el millor (Lluc 22:42, BEC). Si els fills aprenen a ser obedients, faran molt feliços tant els seus pares com Jehovà, el seu Pare celestial (Proverbis 23:22-25). *

19. (a) Com tempta Satanàs els joves? (b) Quin efecte pot tenir en els pares la mala conducta dels fills?

¹⁹ Si el Diable va temptar Jesús, podem estar segurs que provarà de temptar els joves perquè facin coses mal fetes (Mateu 4:1-10). Satanàs el Diable fa servir la pressió de grup, que pot ser molt difícil de resistir. Que important és, doncs, que els nostres fills no s’ajuntin amb males companyies! (1 Corintis 15:33, BEC.) Dina, la filla de Jacob, sortia amb persones que no adoraven Jehovà i això li va portar molts problemes (Gènesi 34:1, 2, BEC). Pensa en com patiria la teva família si algun dels seus membres caigués en la immoralitat sexual! (Proverbis 17:21, 25.)

20. Per gaudir d’una família feliç, què ha de fer cada membre?

²⁰ Quan s’apliquen els consells de la Bíblia és més fàcil resoldre els problemes de família. De fet, aplicar-los és la clau per tenir una família feliç. Per tant, marits, estimeu les vostres mullers i tracteu-les com Jesús tracta la congregació. Mullers, accepteu l’autoritat dels vostres marits i imiteu la dona capaç descrita a Proverbis 31:10-31. Pares, eduqueu els vostres fills (Proverbis 22:6). Marits, ‘dirigiu bé la pròpia casa’ (1 Timoteu 3:4, 5, BEC; 5:8, BEC). I fills, obeïu els vostres pares (Colossencs 3:20). Ningú de la família no és perfecte, tots cometem errors. Per tant, cal ser humil i saber demanar perdó.

21. Quin meravellós futur ens espera i com podem gaudir ja ara d’una família feliç?

²¹ En efecte, la Bíblia conté moltíssims consells valuosos per a la família. Encara més, ens ensenya coses sobre el nou món que Déu portarà i ens parla d’un paradís a la Terra ple de persones felices que adoren Jehovà (Apocalipsi [Revelació] 21:3, 4). Quin meravellós futur ens espera! Fins i tot avui dia podem tenir una família feliç si posem en pràctica les instruccions que Déu ens dóna a la seva Paraula, la Bíblia.