1, 2. Per què és important que analitzis si tens una actitud perdonadora?

 LA BÍBLIA ens ajuda a entendre com veu Jehovà el pecat i com reacciona quan pequem. També ens explica que està disposat a perdonar-nos. A l’article anterior vam analitzar per què Jehovà va perdonar David i Manassès. Se sentien molt malament pel que havien fet i, per això, van confessar els seus pecats, es van resoldre a no repetir-los i es van penedir de debò. A canvi, van gaudir de nou del favor de Jehovà.

² Examinem ara el perdó des d’una perspectiva diferent. Com creus que t’haguessis sentit si algú de la teva família hagués mort per culpa de Manassès? Hauries estat capaç de perdonar-lo? És una bona pregunta, ja que vivim en un món malvat, violent i egoista. Així doncs, per què hauries de cultivar una actitud perdonadora? Quan sofreixes un afront o ets víctima d’una injustícia, què et pot ajudar a controlar les teves emocions, reaccionar com Jehovà vol i estar disposat a perdonar?

3-5. (a) Quina il·lustració va posar Jesús per mostrar la importància de perdonar? (b) Què volia ensenyar Jesús amb la il·lustració registrada a Mateu 18:21-35?

³ Si volem mantenir la pau amb la família, els amics, les altres persones i Jehovà, és essencial que estem disposats a perdonar els qui ens ofenen, tant si formen part de la congregació com si no. Tant se val amb quina freqüència ens ofenen, la Bíblia ens indica que estar disposats a perdonar els altres és un requisit cristià. Per fer-nos entendre la importància de tenir una actitud perdonadora, Jesús va utilitzar una il·lustració sobre un esclau que devia molts diners.

 ⁴ L’esclau devia al seu amo l’equivalent al sou de 60.000.000 de dies de treball. Però l’amo li va cancel·lar el deute. Més tard, l’esclau es va trobar amb un company que li devia el sou de només 100 dies de treball, molt menys del que l’amo li havia perdonat a ell. Aquest company li va demanar paciència, però ell no el va perdonar i el va fer ficar a la presó. Aquesta actitud va enfurismar l’amo, que li va dir: «No t’havies de compadir també tu del teu col·lega, com jo m’havia compadit de tu?». I l’amo, indignat, «el va posar a les mans dels botxins fins que pagués tot el que devia» (Mt. 18:21-34).

⁵ Què volia ensenyar Jesús amb aquesta il·lustració? Jesús mateix ho va explicar al dir: «Així us tractarà també el meu Pare celestial, si cada un de vosaltres no perdona de tot cor el seu germà» (Mt. 18:35). La lliçó és clara. Els pecats que hem comès durant la nostra vida imperfecta són evidència que som incapaços de complir les normes de Jehovà a la perfecció. Però Jehovà està disposat a perdonar-nos i a començar de zero, per dir-ho així. Per tant, si volem ser amics de Jehovà, hem de perdonar els errors dels altres. Com va dir Jesús al Sermó de la Muntanya: «Si perdoneu als altres els seus mancaments, el vostre Pare celestial us perdonarà també a vosaltres; però, si no perdoneu als altres els seus mancaments, tampoc el vostre Pare no us perdonarà els vostres» (Mt. 6:14, 15).

6. Per què no sempre és fàcil perdonar?

⁶ «Però és més fàcil dir-ho que fer-ho», podries pensar. I això és perquè, sovint, les ofenses personals afecten les nostres emocions. Per exemple, poden fer que ens sentim traïts, molt enfadats, que desitgem justícia o fins i tot venjança. De fet, alguns senten que mai podran perdonar la persona que els ha ofès. Si tu també tens els mateixos sentiments, com pots cultivar l’actitud perdonadora que Jehovà exigeix?

7, 8. Què et pot ajudar a perdonar si t’han tractat injustament?

⁷ Quan et tracten malament, o penses que t’han tractat malament, pot ser que t’enfadis molt. Un jove explica: «Una vegada [...] em vaig enfadar tant que vaig marxar de casa dient que no tornaria mai més. Era un dia preciós d’estiu i vaig anar fins ben lluny per uns camins molt bonics. Poc a poc, la tranquil·litat i la bellesa d’aquell lloc em van calmar i, després d’algunes hores, vaig tornar a casa penedit i molt més tranquil». Com ensenya aquest exemple, donar-te temps per calmar-te i per pensar més clarament et pot ajudar a evitar reaccionar d’una manera que més tard lamentaries (Sl. 4:5 [4:4 en NM]; Prov. 14:29; Jm. 1:19, 20).

⁸ Però, i si els sentiments negatius no marxen? Intenta esbrinar per què estàs enfadat. És perquè t’han tractant injustament o no han estat amables amb tu? O potser penses que l’altra persona t’ha intentat fer mal a posta? És tan greu el que t’ha fet? Si analitzes i entens per què et sents així, podràs saber quins principis bíblics t’ajudaran a canviar aquests sentiments i podràs actuar com a Jehovà li agrada (llegeix Proverbis 15:28; 17:27). Així, per difícil que sembli, podràs ser més objectiu i és probable que estiguis més disposat a perdonar. Si ho fas, permetràs que Jehovà examini «els pensaments i els sentiments del [teu] cor» i que et guiï per imitar la seva actitud perdonadora (Heb. 4:12).

9, 10. (a) Com hauries de reaccionar quan penses que t’han ofès? (b) Com et sentiràs si aprens a no ofendre’t de seguida i estàs disposat a perdonar?

⁹ Hi ha moltes situacions que ens poden fer enfadar. Per exemple, imagina que mentre condueixes, un altre cotxe quasi xoca amb tu. Com reaccionaries? Algunes persones es tornen tan agressives al volant que han arribat a atacar l’altre conductor. Però nosaltres som cristians i no ens volem comportar així.

¹⁰ No seria molt millor parar un moment i pensar les coses dues vegades? Pot ser que tu tinguis part de la culpa perquè estaves distret, o pot ser que l’altre conductor hagi tingut un problema amb el seu cotxe. Per tant, no ens enfadarem ni disgustarem tant pels errors dels altres si intentem entendre per què s’han equivocat, si reconeixem que potser no sabem tots els detalls i si estem disposats a perdonar. Eclesiastès 7:9 diu: «No siguis fàcil a irritar-te, que la ira reposa a la falda del foll». No t’ho prenguis tot tant a la valenta. Molts cops, el que creiem que és una ofensa personal intencionada no és res més que un error per culpa de la nostra imperfecció o un malentès. Intenta no prejutjar el que semblen paraules o accions poc amables i estigues disposat a mostrar amor a la persona i perdonar-la. Si ho aconsegueixes, seràs molt més feliç (llegeix 1 Pere 4:8).

11. Sigui quina sigui la reacció de les persones al missatge de la bona nova, com ens hauríem de sentir?

¹¹ Com hem de reaccionar si algú a qui prediquem és mal educat? Quan Jesús va enviar els setanta deixebles a predicar, els va dir que desitgessin pau a totes les cases que visitessin. I va afegir: «Si hi ha allí algú digne de pau, la vostra pau reposarà damunt seu; si no, tornarà a vosaltres» (Lc. 10:1, 5, 6). Ens alegrem molt quan la gent escolta el nostre missatge perquè sabem que els beneficiarà. Però,  què fem quan, de vegades, les persones reaccionen malament a la bona nova? Jesús va dir que la pau que havíem desitjat a aquella casa hauria de tornar a nosaltres. En qualsevol cas, hem de poder marxar de cada porta sentint pau dins nostre, sense que ens afecti la reacció de la gent. Si ens enfadéssim quan algú a qui prediquem ens tracta malament, no podríem continuar tenint la pau de la que va parlar Jesús.

12. Segons Efesis 4:31, 32, com va dir Pau que hauríem d’actuar?

¹² Fes tot el que estigui a les teves mans per mantenir la pau, no només en la predicació, sinó en qualsevol altra situació. És clar, estar disposat a perdonar els altres no significa que aprovis el que han fet o que no li donis importància. Però sí que significa no guardar rancor i mantenir la pau interior. Alguns no són feliços perquè no fan més que donar voltes als pensaments negatius i al que els han fet. No deixis que aquests pensaments et controlin. Recorda que no pots ser feliç si guardes ressentiment. Així doncs, perdona! (Llegeix Efesis 4:31, 32.)

13. (a) Com pot un cristià ‘apilar brases sobre el cap’ dels enemics? (b) Què pots aconseguir si respons amb bondat quan et provoquen?

¹³ De vegades ens tracten malament persones que no són cristianes però, qui sap si no les podràs ajudar a interessar-se en el que ensenya la Bíblia. L’apòstol Pau va escriure: ‘Més aviat, si el teu enemic té fam, dóna-li menjar; si té set, dóna-li beure, que, obrant així, apilaràs brases sobre el seu cap. No et deixis vèncer pel mal, sinó venç el mal amb el bé’ (Rm. 12:20, 21). Si respons amb bondat quan et provoquen, pot ser que facis canviar d’actitud els que estan enfadats, i fins i tot pot ser que et tractin amb amabilitat. Si procures entendre els que et tracten malament i els mostres empatia i compassió, pot ser que els puguis ajudar a aprendre les veritats bíbliques. Sigui quina sigui la seva reacció, la teva resposta amable els donarà l’oportunitat de pensar en la teva bona conducta (1 Pe. 2:12; 3:16).

14. Encara que algú ens hagi tractat malament, per què hem d’evitar guardar ressentiment?

¹⁴ Per altra banda, hi ha altres persones amb qui no ens hem d’associar. Per exemple, no hem de tenir tracte amb els qui han estat expulsats de la congregació perquè han comès un pecat greu i no s’han penedit. Si algú que ha comès un pecat greu t’ha fet mal, se’t pot fer molt difícil perdonar-lo. I també se’t pot fer difícil fins i tot si la persona es penedeix, ja que les ferides emocionals tarden molt a curar-se. Si aquest és el cas, demana-li a Jehovà que t’ajudi a cultivar una actitud perdonadora. Després de tot, no pots saber què hi ha dins del seu cor. Però Jehovà sí que ho sap. Ell coneix els sentiments més profunds d’una persona i és pacient amb les persones que pequen (Sl. 7:10 [7:9 en NM]; Prov. 17:3). És per això que les Escriptures diuen: «No torneu a ningú mal per mal; procureu de fer el bé davant de tothom. Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom. No us feu justícia a vosaltres mateixos, caríssims, sinó cediu el lloc a la ira; perquè està escrit: A mi em pertoca el càstig, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor» (Rm. 12:17-19). No sabem tot el que Jehovà sap i, per tant, no podem jutjar els altres (Mt. 7:1, 2). A més, no oblidis que Jehovà jutjarà amb justícia.

15. Què ens ajudarà a no continuar enfadats amb algú que ens ha ofès o ens ha tractat malament?

¹⁵  Si penses que has estat víctima d’una injustícia i se’t fa difícil perdonar  qui t’ha fet mal encara que s’hagi penedit, seria bo que recordessis que la persona que t’ha ofès també és una víctima, ja que també pateix els efectes de la imperfecció (Rm. 3:23). Jehovà mostra compassió a tota la humanitat imperfecta. Així doncs, és apropiat que orem per la persona que ens ha ofès. És poc probable que continuem enfadats amb una persona si orem per ella. Les paraules de Jesús deixen ben clar que hem d’evitar guardar ressentiment als que ens tracten malament. Ell va dir: «Estimeu els vostres enemics i pregueu pels qui us persegueixen» (Mt. 5:44).

16, 17. Com hauries de reaccionar quan els ancians decideixen que un pecador s’ha penedit, i per què?

¹⁶ Jehovà ha donat als ancians la responsabilitat d’ocupar-se dels casos judicials de la congregació. Aquests germans no saben tot el que Jehovà sap de cada situació, però intenten que les seves decisions harmonitzin amb la guia que l’esperit sant dóna mitjançant la Paraula de Déu. Podem estar segurs que, quan els ancians demanen ajuda en oració, les seves decisions estan d’acord amb la voluntat de Jehovà (Mt. 18:18).

¹⁷ En una situació com aquesta, hem de demostrar que som lleials. Hem de confiar en la manera com Jehovà tracta els assumptes i acceptar la decisió dels ancians. Quan decideixen que algú s’ha penedit, quina és la nostra reacció? El perdonem i li demostrem que l’estimem? (2 Cor. 2:5-8.) Potser no et serà fàcil, especialment si aquesta persona t’ha fet mal, a tu o a algú dels teus. Però, si confies en Jehovà i en la manera com tracta els problemes de la congregació, seràs savi i faràs el correcte. Així demostraràs que de veritat perdones els altres (Prov. 3:5, 6).

18. De quins beneficis gaudiràs si perdones els altres?

¹⁸ Els experts en salut mental reconeixen que estar disposats a perdonar ens beneficia. Quan perdonem alliberem sentiments reprimits, fins i tot sentiments que ens debiliten i que ens provoquen mala salut. A més, gaudim de relacions més saludables i felices. Pel contrari, no estar disposats a perdonar ens perjudica, ens fa tenir mala salut, trenca bones relacions, provoca estrès i fa difícil la comunicació. Però el benefici més important de perdonar els altres és que gaudim d’una bona relació amb el nostre Pare, Jehovà (llegeix Colossencs 3:12-14).