Els esforços que han fet els humans per aconseguir la pau mundial han fracassat i sempre fracassaran per moltes raons:

•   «Sé, Jahveh, que el camí de l’home no és en la seva mà, i que l’home no té el poder de caminar ni de dirigir els seus passos» (Jeremies 10:23, La Santa Bíblia, Trinitarian Bible Society [TBS]). Els humans no van ser creats ni amb la capacitat ni amb el dret de governar-se a si mateixos. Per aquesta raó, mai aconseguiran pau permanent.

•   «No confieu en els prínceps, en un fill d’Adam, en qui no hi ha salvació. El seu esperit se’n va, torna a la terra, en aquell mateix dia les seves intencions s’esvaeixen» (Salm 146:3, 4, TBS). Ni tan sols els governants amb les millors intencions poden trobar la manera d’eliminar les causes que originen les guerres.

•   «Als últims dies vindran temps difícils i perillosos. Perquè les persones seran [...] cruels, enemigues del bé, traïdores, imprudents, orgulloses» (2 Timoteu 3:1-4). Vivim «als últims dies» d’aquest món malvat, un moment de la història en què l’actitud de les persones fa que la pau sigui difícil d’aconseguir.

•   «Ai de la terra i del mar, perquè el Diable ha baixat a vosaltres ple d’ira, sabent que li queda poc temps» (Apocalipsi 12:12). El Diable, l’enemic de Déu, ha estat expulsat a la terra i fa que les persones desenvolupin la seva mateixa actitud cruel i violenta. Mentre sigui «el governant d’aquest món», mai podrem viure en pau (Joan 12:31).

•   «[El Regne de Déu] esmicolarà i consumirà tots aquests regnes [que estan en contra de Déu], i subsistirà per sempre» (Daniel 2:44, TBS). El Regne de Déu, i no cap govern humà, aconseguirà fer realitat el nostre desig de viure en pau per sempre (Salm 145:16).