Jesús va morir perquè els humans poguessin ser perdonats pels seus pecats i rebre vida eterna (Romans 6:23; Efesis 1:7). La mort de Jesús també va provar que els humans poden ser lleials a Déu fins i tot davant les proves més difícils (Hebreus 4:15).

 Analitzem com la mort d’un home va poder aconseguir tot això.

1.   Jesús va morir pel «perdó dels nostres pecats» (Colossencs 1:14).

    El primer humà, Adam, va ser creat perfecte, sense pecat. Tot i així, va decidir desobeir Déu. La desobediència d’Adam, o el seu pecat, va afectar profundament tots els seus descendents. La Bíblia diu que «per la desobediència d’un sol home molts es van convertir en pecadors» (Romans 5:19).

    Jesús també era perfecte, però mai va pecar. A conseqüència d’això, va poder ser «un sacrifici de reconciliació pels nostres pecats» (1 Joan 2:2). Igual que la desobediència d’Adam va contaminar tota la humanitat amb el pecat, la mort de Jesús també va esborrar la taca del pecat de tots els qui tenen fe en ell.

    D’alguna manera, Adam va vendre la humanitat al pecat. En canvi, en morir a favor nostre, Jesús va recomprar la humanitat. Com a resultat, «si algú comet un pecat, tenim un ajudant que està amb el Pare, Jesucrist, que és just» (1 Joan 2:1).

2.   Jesús va morir «perquè tots els que creguin en ell no siguin destruïts sinó que puguin viure per sempre» (Joan 3:16).

    Encara que Adam va ser creat per viure per sempre, el seu pecat el va condemnar a mort. Mitjançant Adam, «el pecat va entrar al món, i amb el pecat també hi va entrar la mort, i així la mort es va estendre a tots els homes, perquè tots havien pecat» (Romans 5:12).

    Per contra, la mort de Jesús no només va esborrar la taca del pecat, sinó que també va abolir la sentència de mort a tots els qui tenen fe en ell. La Bíblia ho resumeix de la següent manera: «Tal com el pecat i la mort van regnar, també regni la bondat immerescuda per mitjà de la justícia, i així les persones puguin rebre vida eterna gràcies al nostre Senyor Jesucrist» (Romans 5:21).

    És clar, avui dia els humans tenen una esperança de vida limitada. Amb tot, Déu promet que donarà vida eterna a tots els humans justos, i que ressuscitarà aquells que hagin mort perquè també es puguin beneficiar del sacrifici de Jesús (Salm 37:29; 1 Corintis 15:22).

3.   El fet que Jesús fos «obedient fins a la mort» va provar que un humà pot ser fidel a Déu tot i estar sotmès a proves (Filipencs 2:8).

    Encara que tenia un cos i una ment perfecta, Adam va desobeir Déu perquè va ser egoista i va desitjar una cosa que no li pertanyia (Gènesi 2:16, 17; 3:6). Més tard, Satanàs, l’arxienemic de Déu, va donar a entendre que cap humà obeiria Déu de manera desinteressada, especialment si la seva vida estava en joc (Job 2:4). Tot i això, Jesús, sent perfecte, va obeir Déu i li va ser lleial, encara que va haver de patir una mort angoixant i humiliant (Hebreus 7:26). Això va saldar el deute. Va quedar clar que un ésser humà sí que pot ser fidel a Déu, sigui quina sigui la prova a la qual s’enfronti.

Preguntes sobre la mort de Jesús

•   Per què va haver de patir i morir Jesús per salvar els humans? Com és que Déu no va cancel·lar aquesta sentència de mort?

   La llei de Déu afirma que «el pecat ens paga amb la mort» (Romans 6:23). En comptes d’amagar aquesta llei a Adam, Déu li va dir que el càstig per la seva desobediència seria la mort (Gènesi 3:3). Quan Adam va pecar, Déu, «qui no pot mentir», va complir la seva paraula (Titus 1:2). Adam va transmetre als seus descendents no tan sols el pecat sinó també el seu preu: la mort.

   Encara que els humans pecadors mereixen la pena de mort, Déu els hi ha donat en abundància «la seva bondat immerescuda» (Efesis 1:7). Els seus plans per redimir la humanitat​—enviar Jesús com a sacrifici perfecte​—van demostrar la seva gran justícia i compassió.

•   Quan va morir Jesús?

   Jesús va morir a les tres de la tarda, o a la «novena hora», després de la sortida del sol de la Pasqua jueva (Marc 15:33-37, nota). Segons els calendaris actuals, aquesta data correspon al divendres, 1 d’abril de l’any 33 de la nostra era.

•   On va morir Jesús?

   Jesús va ser executat «al lloc anomenat Calavera, que en hebreu es diu Gòlgota» (Joan 19:17, 18). En els dies de Jesús, aquest lloc es trobava «fora de la porta de la ciutat» de Jerusalem (Hebreus 13:12). Probablement es trobés en un turó, ja que la Bíblia diu que alguns van veure l’execució de Jesús «des de lluny» (Marc 15:40). No obstant això, es desconeix la ubicació exacta de Gòlgota.

•   Com va morir Jesús?

   Malgrat que molts creuen que Jesús va ser clavat en una creu, la Bíblia diu: «Ell mateix portà els nostres pecats en el seu cos sobre la fusta» (1 Pere 2:24, La Santa Bíblia, Trinitarian Bible Society). Els escriptors bíblics van utilitzar dues paraules gregues per a referir-se a l’instrument en què va ser executat Jesús: stau·rosʹ i xyʹlon. Molts erudits han arribat a la conclusió que aquestes paraules fan referència a una biga o a un pal vertical de fusta.

•   Com hauria de ser recordada la mort de Jesús?

   Durant la nit de la Pasqua jueva anual, quan Jesús estava amb els seus seguidors, va instituir una celebració molt senzilla i els va manar: «Continueu fent això en memòria meva» (1 Corintis 11:24). Hores més tard, Jesús va ser executat.

   Alguns escriptors bíblics van comparar Jesús amb el corder que se sacrificava durant la Pasqua (1 Corintis 5:7). De la mateixa manera que la celebració de la Pasqua recordava als israelites que havien estat alliberats de l’esclavitud, el Memorial de la mort de Jesús també recordava els cristians que havien estat alliberats del pecat i la mort. La Pasqua, que segons el calendari lunar correspon al 14 de nissan, era una celebració anual. Per això, els primers cristians ja celebraven el Memorial un cop a l’any.

   Actualment, cada any, la nit del 14 de nissan, milions de persones d’arreu del món commemoren la mort de Jesús.