Salta al contingut

EXPLICACIÓ DE TEXTOS BÍBLICS

Hebreus 11:1: «La fe és la certesa que es complirà el que s’espera»

Hebreus 11:1: «La fe és la certesa que es complirà el que s’espera»

 «La fe és la certesa que es complirà el que s’espera, la prova convincent que existeixen realitats que no es veuen» (Hebreus 11:1, Traducció del Nou Món).

 «És, doncs, la fe la substància de les coses que s’esperen, evidència de les que no es veuen» (Hebreus 11:1, Lo Nou Testament. Traducció de Josep Melcior Prat).

Significat d’Hebreus 11:1

 Aquest versicle conté la definició de fe més concisa que trobem a la Bíblia i explica que tenir fe és més que simplement creure.

 «La fe és la certesa que es complirà el que s’espera». En l’idioma original del text d’Hebreus 11:1, la paraula grega que es tradueix com a ‘fe’ transmet el sentit de convicció o confiança ferma. Aquesta fe no està fonamentada en un simple desig, sinó en una «certesa». El mot grec que es tradueix com a ‘certesa’ a també es pot traduir per ‘escriptura de propietat’, la qual dona a algú la garantia, o la confiança, que posseeix un bé.

 «La fe és [...] la prova convincent [o demostració evident, nota] que existeixen realitats que no es veuen». La fe existeix com a resultat d’una prova sòlida. Aquesta prova és tan clara que convenç una persona que una cosa és real encara que no la pugui veure.

Context d’Hebreus 11:1

 El llibre d’Hebreus és una carta que l’apòstol Pau va escriure per als cristians del primer segle que vivien a Jerusalem i als voltants. En aquesta part de la carta, Pau parla de la importància de la fe. Per exemple, va escriure: «Sense fe és impossible agradar-li a Déu, perquè qui s’apropa a Déu ha de creure que ell existeix i que recompensa els que el busquen amb insistència» (Hebreus 11:6). Després de descriure què és la fe a Hebreus 11:1, l’apòstol fa una llista d’homes i dones de la Bíblia que van demostrar fe perquè van actuar d’acord amb la voluntat de Déu (Hebreus 11:4-38).

a La paraula grega que es tradueix com a ‘certesa’ és hypóstasis, la qual significa literalment ‘allò que està a sota’ o ‘fonament’. En llatí, aquest mot és substantia, que és d’on prové la paraula catalana substància que fa servir la traducció de Josep Melcior Prat.