•  Com decideixen els testimonis de Jehovà si han de celebrar o no una festivitat?

•  Estimen els testimonis de Jehovà les seves famílies, tot i no celebrar algunes festivitats?

•  Obliguen els testimonis de Jehovà els altres a no celebrar certes festivitats?

 Abans de decidir si celebraran o no una festivitat concreta, els testimonis de Jehovà s’adrecen a la Bíblia. Algunes celebracions i festivitats estan clarament en contra de les veritats bíbliques. Si aquest és el cas, els testimonis de Jehovà no hi participen. D’altra banda, si no està en contra del que ensenya la Bíblia, cada testimoni pren la seva pròpia decisió, esforçant-se «per mantenir una consciència neta davant de Déu i dels homes» (Fets 24:16).

 Aquestes són algunes preguntes que es fan els testimonis de Jehovà abans de decidir si celebraran o no una festivitat. a

•   Es basa la festivitat en una ensenyança no bíblica?

   Consell bíblic: «“Sortiu d’enmig d’ells, i separeu-vos d’ells”, diu Jehovà, “deixeu de tocar el que és impur”» (2 Corintis 6:15-17).

   Per mantenir-se completament allunyats de les ensenyances que són impures en sentit espiritual, és a dir, contràries al que la Bíblia ensenya, els testimonis de Jehovà no celebren les festivitats que inclouen les següents característiques.

   Festivitats que s’originen en la creença o l’adoració d’altres déus. Jesús va afirmar: «És Jehovà, el teu Déu, qui has d’adorar, i només l’has de servir a ell» (Mateu 4:10). Complint amb aquesta exhortació, els testimonis de Jehovà no celebren el Nadal, la Setmana Santa, ni el Primer de Maig b, ja que l’origen d’aquestes festes és l’adoració d’altres déus en comptes de Jehovà. Per tant, no participen en festivitats com les següents.

  •  Kwanzaa. El nom Kwanzaa «prové de les paraules en suahili matunda ya kwanza, que volen dir “els primers fruits”, i fa referència a l’origen de la festivitat: la celebració de la primera collita registrada a la història de l’Àfrica» (Encyclopedia of Black Studies). Tot i que alguns consideren que el Kwanzaa no és una celebració religiosa, la Encyclopedia of African Religion el compara amb una festa africana en què els primers fruits «s’ofereixen com a mostra d’agraïment als déus i avantpassats». La festivitat afroamericana Kwanzaa es basa en aquestes celebracions.

  •  Festa de la Mitja Tardor. És una «festa en honor a la deessa de la lluna» (Holidays, Festivals, and Celebrations of the World Dictionary). Inclou un ritual en què «les dones de la casa s’inclinen davant la deessa» (Religions of the World: A Comprehensive Encyclopedia of Beliefs and Practices).

  •  Nowruz. «Aquesta festivitat prové del zoroastrisme i és un dels dies més sagrats de l’antic calendari zoroastrià. [...] Pensaven que durant els mesos més freds l’esperit de l’hivern tancava sota terra l’esperit del migdia, més conegut com Rapithwin. En el dia de Nowruz, concretament al migdia, es donava la benvinguda a l’esperit del migdia amb una festa, segons la tradició zoroastriana» (L’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, UNESCO).

  •  Shab-e Yaldà. Segons el llibre Sufism in the Secret History of Persia, aquesta celebració del solstici d’hivern està «relacionada sense cap dubte amb l’adoració a Mitra», el déu de la llum. Alguns també han suggerit que podria estar relacionada amb l’adoració als déus del sol de Roma i Grècia. c

  •  Dia d’acció de gràcies. De la mateixa manera que el Kwanzaa, aquesta festivitat té el seu origen en antigues celebracions de collites en honor a diversos déus. Amb els anys, «aquestes antigues tradicions populars es van anar introduint a les religions cristianes» (A Great and Godly Adventure: The Pilgrims and the Myth of the First Thanksgiving).

   Festivitats que es basen en la superstició o en la sort. Jehovà diu que els «qui [paren] taula a Gad, déu de la sort» són els «qui [l’han] abandonat» (Isaïes 65:11, Bíblia catalana. Traducció interconfessional, [BCI]). Per aquesta raó, els testimonis de Jehovà no celebren les següents festivitats.

  •  Ivan Kupala. El llibre The A to Z of Belarus afirma: «La creença popular diu que durant el dia d’Ivan Kupala, la natura té molt de poder màgic i que si ets valent i tens sort pots aconseguir una mica d’aquest poder». En un principi, aquest dia era una festa pagana que celebrava el solstici d’estiu. Però, tal com apunta l’Encyclopedia of Contemporary Russian Culture, «després que els pagans acceptessin la fe cristiana, l’església va adoptar aquesta festa pagana i la va unir amb la de Sant Joan Baptista».

  •  Any nou lunar (any nou xinès o any nou coreà). «En aquest moment de l’any, més que en qualsevol altre, la principal preocupació de les famílies, els amics i parents és la d’aconseguir bona sort, venerar els déus i esperits, i desitjar prosperitat pel nou any» (Mooncakes and Hungry Ghosts: Festivals of China). Igualment, el nou any coreà «consisteix en l’adoració a avantpassats, en rituals per espantar els esperits malvats i per aconseguir bona sort, i també en fer prediccions sobre el que portarà el nou any» (Encyclopedia of New Year’s Holidays Worldwide).

   Festivitats basades en la idea que l’ànima és immortal. La Bíblia diu clarament que l’ànima pot morir (Ezequiel 18:4). Per aquesta raó, els testimonis de Jehovà no celebren les següents festivitats que promouen la doctrina de la immortalitat de l’ànima.

  •  Tots Sants (Dia dels morts). Segons la New Catholic Encyclopedia en aquest dia es «recordava a totes les persones que han mort». I afegeix que «durant l’Edat Mitjana es pensava que en aquest dia les ànimes que es trobaven al purgatori es podien aparèixer com a fantasmes, bruixes, gripaus, etc., a totes aquelles persones que al llarg de la seva vida els havien tractat injustament».

  •  Qingming i Festa dels fantasmes afamats. Totes dues festes consisteixen en honorar els avantpassats. El llibre Celebrating Life Customs Around the World: From Baby Showers to Funerals afirma que durant el Qingming «es crema menjar, beguda i bitllets, per així assegurar-se que la persona que ha mort no tingui gana o set, ni tampoc li faltin diners». El llibre continua dient que «les persones que celebren aquesta festa pensen que durant el mes dels fantasmes afamats, concretament en la nit de lluna plena, hi ha una gran connexió entre els vius i els morts. Per això és important prendre mesures per apaivagar els morts i venerar els avantpassats».

  •  Chuseok. El llibre The Korean Tradition of Religion, Society, and Ethics explica que aquesta festa inclou «oferir menjar i vi a les ànimes dels morts». Aquest fet posa de manifest el que creuen, «que l’ànima continua existint després de la mort».

   Festes relacionades amb l’ocultisme. La Bíblia adverteix: «Que ningú de vosaltres [...] practiqui les arts d’endevinar o d’interpretar presagis, la màgia, les bruixeries, els encanteris, les consultes d’esperits, els auguris o les evocacions de morts. El Senyor detesta els qui practiquen aquestes arts» (Deuteronomi 18:10-12, BCI). Per mantenir-nos allunyats de qualsevol mena d’ocultisme, com l’astrologia, que és una classe d’endevinació, els testimonis de Jehovà no celebren el Halloween ni les següents festivitats.

  •  Nou any singalès i tàmil. «Els rituals tradicionals que es relacionen amb aquest esdeveniment [...] inclouen realitzar certes pràctiques just en el moment en què els astròlegs consideren que portarà bona sort» (Encyclopedia of Sri Lanka).

  •  Songkran. El nom d’aquesta festivitat asiàtica «prové de la paraula en sànscrit [...] que significa “moviment” o “canvi”, i se celebra per indicar el moviment del sol quan aquest entra a la consteŀlació zodiacal d’Aries» (Food, Feasts, and Faith: An Encyclopedia of Food Culture in World Religions).

   Pràctiques relacionades amb la Llei Mosaica i que van finalitzar amb el sacrifici de Jesús. La Bíblia diu: «Crist és la fi de la Llei» (Romans 10:4). Avui dia, els testimonis de Jehovà encara es beneficien dels principis que es van donar a l’antic Israel i que es troben recollits a la Llei Mosaica. Tot i això, no celebren les festivitats que apareixen a la Llei Mosaica, especialment aquelles que assenyalen un Messies que creuen que ja ha vingut a la Terra. La Bíblia afirma: «Aquestes coses són una ombra del que ha de venir, però el que és real és el Crist» (Colossencs 2:17). Tenint en compte això, i com que algunes d’aquestes festivitats inclouen costums que van en contra de la Bíblia, els testimonis de Jehovà no participen en les següents festivitats.

  •  Hanukkà. Aquesta festa commemora la nova dedicació del temple jueu de Jerusalem. En canvi, la Bíblia diu que Jesús va ser nomenat Gran Sacerdot d’un tabernacle o temple «més important i més perfecte, que no ha estat fet per mans humanes, és a dir, que no forma part de la creació terrestre» (Hebreus 9:11). Els testimonis de Jehovà pensen que aquest temple figuratiu substitueix el temple físic de Jerusalem.

  •  Roix ha-Xanà. Aquest és el primer dia de l’any jueu. A l’antiguitat, en aquesta festa es feien sacrificis especials a Déu (Nombres 29:1-6). Però Jesús, com a Messies, va fer «cessar el sacrifici i l’ofrena», i ja no tenien cap valor davant els ulls de Déu (Daniel 9:26, 27, Bíblia Evangèlica Catalana).

•   Promou la unió de fes aquesta celebració?

   Consell bíblic: «Què tenen en comú un creient i un no creient? I, ¿quin acord hi pot haver entre el temple de Déu i els ídols?» (2 Corintis 6:15-17).

   Els testimonis de Jehovà s’esforcen per viure de manera pacífica amb els seus veïns respectant el dret que té cadascú d’escollir el que creu. Però, alhora eviten les celebracions que promouen la unió de fes de les següents maneres.

   Festes dedicades a figures o personatges religiosos, o celebracions que fomenten l’adoració unida de persones amb diferents creences religioses. A l’antiguitat, quan Déu va portar el seu poble a una nova terra on els habitants practicaven altres religions, els va advertir: «No faràs cap pacte amb ells ni amb llurs déus. [...] Perquè si serveixes llurs déus, això certament esdevindrà un parany per a tu» (Èxode 23:32, 33, La Santa Bíblia, Trinitarian Bible Society [TBS]). És per això que els testimonis de Jehovà no participen en festivitats com les següents.

  •  Loy Krathong. Durant la festa tai, «les persones fabriquen bols de fulles, els hi afegeixen espelmes o pals d’encens, i els coŀloquen sobre l’aigua. Se sol creure que els vaixells s’enduen la mala sort. De fet, aquesta festa commemora la petjada de Buda, que es considera sagrada» (Encyclopedia of Buddhism).

  •  Dia nacional del penediment. Segons una cita d’un funcionari de govern al diari The National, de Papua Nova Guinea, aquells que participen en aquesta celebració «ho fan en consonància amb la fe cristiana». Aquest funcionari afirma que celebrar el Dia nacional del penediment ajuda a que es promoguin els principis cristians per tot el país.

  •  Vesak. «Pels budistes és el dia més sagrat de tots perquè celebra el naixement, la iŀluminació i la mort o l’estat del nirvana de Buda» (Holidays, Festivals, and Celebrations of the World Dictionary).

   Pràctiques que es basen en tradicions religioses que no es troben a la Bíblia. Jesús va dir als líders religiosos: «Heu anuŀlat la paraula de Déu amb les vostres tradicions». A més, els hi va dir que la seva adoració no servia per a res perquè «les seves ensenyances es [basaven] en manaments d’homes» (Mateu 15:6, 9). Els testimonis de Jehovà es prenen molt seriosament aquestes advertències. Per això, no celebren moltes festivitats religioses.

  •  Epifania (Timkat o els Reis Mags o Reis d’Orient). Se celebra el bateig de Jesús o la visita que els astròlegs van fer a Jesús. Aquesta festivitat «va cristianitzar algunes festes paganes de primavera en honor als déus dels rius i rierols» (The Christmas Encyclopedia). En concret, el Timkat «té el seu origen en la tradició» (Encyclopedia of Society and Culture in the Ancient World).

  •  L’Assumpció de Maria. Aquesta festivitat celebra la creença en l’ascensió carnal al cel de la mare de Jesús. El llibre Religion and Society: Encyclopedia of Fundamentalism diu: «Els primers cristians no coneixien aquesta creença, i les Escriptures no fan cap referència a ella».

  •  La Immaculada Concepció. «Les Escriptures no ensenyen explícitament la Immaculada Concepció [de Maria]. [...] És una doctrina de l’església» (New Catholic Encyclopedia).

  •  Quaresma. Segons la New Catholic Encyclopedia, aquest període de penitència i dejuni es va establir «al quart segle», més de 200 anys després que la Bíblia es completés. En referència al primer dia de la Quaresma, l’enciclopèdia diu: «Al Concili de Benevent celebrat el 1091, es va adoptar el costum de dibuixar creus al front dels feligresos el Dimecres de Cendra».

  •  Meskel. L’Encyclopedia of Society and Culture in the Medieval World diu que en aquesta festivitat d’Etiòpia se celebra «la trobada de la Santa Creu (la creu en què Jesús va ser crucificat) encenent fogueres i ballant al seu voltant». Però els testimonis de Jehovà no fan ús de la creu en la seva adoració.

•   Exalça la festivitat una persona, una organització o un símbol nacional?

   Consell bíblic: «Així diu Jahveh: Maleït l’home que confia en l’ésser humà, i posa en la carn la seva força, i el seu cor s’aparta de Jahveh» (Jeremies 17:5, TBS).

   Malgrat que els testimonis de Jehovà demostren interès personal pels altres, i fins i tot fan oracions per ells, no participen en les següents classes de celebracions o esdeveniments:

   Festes que honoren un líder o una altra persona prominent. La Bíblia declara: «Deixeu-vos estar de l’home, l’alè del qual és als seus narius, perquè, quan pot valer?» (Isaïes 2:22, TBS). Per tant, els testimonis de Jehovà no celebren festivitats com l’aniversari d’un monarca.

   Celebracions relacionades amb el Dia de la Bandera. Els testimonis de Jehovà no celebren el Dia de la Bandera. Per què? Perquè la Bíblia diu: «Allunyeu-vos dels ídols» (1 Joan 5:21). Tot i que avui dia alguns no consideren que la bandera sigui un ídol o objecte d’adoració, l’historiador Carlton J. H. Hayes va escriure: «La bandera és el principal símbol de fe i objecte d’adoració del nacionalisme».

   Festes o celebracions en honor a un sant. Com va reaccionar l’apòstol Pere quan un home de fe es va inclinar davant seu? La Bíblia indica: «Pere el va aixecar dient-li: “Aixeca’t! Jo només sóc un home, igual que tu”» (Fets 10:25, 26). L’apòstol Pere i els altres apòstols van rebutjar rebre homenatge o adoració. Per aquesta raó, els testimonis de Jehovà no participen en festivitats que honoren persones considerades santes. Per exemple les següents:

  •  Tots Sants. «És una festivitat en honor a tots els sants. [...] No està clar quin és el seu origen» (New Catholic Encyclopedia).

  •  Festa de la Nostra Senyora de Guadalupe. Aquesta festivitat honora «la santa patrona de Mèxic», que alguns pensen que és Maria, la mare de Jesús. Diuen que es va aparèixer miraculosament a un pagès el 1531 (The Greenwood Encyclopedia of Latino Literature).

  •  Dia del Sant. El llibre Celebrating Life Customs Around the World: From Baby Showers to Funerals diu: «El Dia del Sant és una festivitat en honor al nom que es posa a un nadó el dia del seu bateig, o bé quan temps després fa la confirmació». Afegeix que existeix «una forta connotació religiosa en aquest dia».

   Celebracions relacionades amb moviments polítics o socials. La Bíblia aconsella: «És millor refugiar-se en Jahveh que confiar en l’home» (Salm 118:8, 9, TBS). Per no donar a entendre que confien en les persones per solucionar els problemes del món en comptes de confiar en Déu, els testimonis de Jehovà no formen part de moviments polítics o socials com el Dia de la Joventut o el Dia de les Dones. De la mateixa manera, tampoc participen en el Dia de l’Emancipació o en celebracions similars. En comptes d’això, confien que el Regne de Déu és l’únic que pot solucionar problemes com el racisme i la desigualtat (Romans 2:11; 8:21).

•   Exalça la celebració una nació o grup ètnic per damunt d’altres?

   Consell bíblic: «Déu no fa diferències, sinó que accepta tot aquell que el respecta i que fa el que està bé» (Fets 10:34, 35).

   Encara que molts testimonis de Jehovà senten afecte pel seu país, eviten celebracions com les següents que exalcen nacions o grups ètnics.

   Esdeveniments en honor a les forces armades. Lluny de promoure la guerra, Jesús va dir als seus deixebles: «Heu d’estimar els vostres enemics i orar pels que us persegueixen» (Mateu 5:44). Per aquesta raó, els testimonis de Jehovà no participen en celebracions que honoren els soldats, com per exemple les següents:

  •  Dia ANZAC. «L’ANZAC és el cos d’exèrcit d’Austràlia i Nova Zelanda». «El Dia ANZAC gradualment s’ha anat convertint en un dia de memòria per tots aquells morts a la guerra» (Historical Dictionary of Australia).

  •  Dia dels Veterans (Dia del record, Diumenge de record, o Dia dels caiguts en guerra). Aquestes festivitats honren «els veterans de les forces armades i aquells que van morir en les guerres nacionals» (Encyclopædia Britannica).

   Celebracions relacionades amb dies històrics nacionals o amb el dia de la independència d’una nació. Jesús va dir dels seus seguidors: «Ells no són part del món, igual que jo tampoc sóc part del món» (Joan 17:16). Als testimonis de Jehovà els hi agrada aprendre sobre la història dels països, però no participen en celebracions com les següents:

  •  Dia d’Austràlia. D’acord amb la Worldmark Encyclopedia of Cultures and Daily Life, aquesta celebració commemora «quan al 1788 els soldats anglesos van hissar la bandera i van declarar Austràlia una nova colònia».

  •  Dia de Guy Fawkes. És «un dia de celebració nacional on es commemora l’intent frustrat de Guy Fawkes i d’altres simpatitzants catòlics d’assassinar el rei Jaume I d’Anglaterra i els membres del seu govern, el 1605» (A Dictionary of English Folklore).

  •  Dia de la Independència. A moltes regions, aquest és un dia en què les persones celebren la independència del seu país.

•   Es caracteritza la festivitat pel comportament descarat o indecent?

   Consell bíblic: «Perquè ja vau estar prou temps fent el que la gent volia quan la vostra vida estava plena d’actes descarats, passions desenfrenades, festes descontrolades, borratxeres, festes per emborratxar-se i idolatries repugnants» (1 Pere 4:3).

   En harmonia amb aquest consell, els testimonis de Jehovà eviten celebracions que es caracteritzen per la borratxera i les festes descontrolades. Els testimonis de Jehovà disfruten de bones estones amb els seus amics, i pot ser que escullin beure alcohol amb moderació. S’esforcen amb escreix per seguir el consell bíblic: «Així doncs, tant si mengeu com si beveu, com si feu qualsevol altra cosa, feu-ho tot per a la glòria de Déu» (1 Corintis 10:31).

   Per tant, els testimonis de Jehovà no celebren el carnaval ni festivitats semblants que promoguin una conducta indecent que la Bíblia desaprova. Això inclou la festa jueva de Purim, que per molt de temps va commemorar l’alliberament dels jueus al segle cinquè a. de la n. e. Però el llibre Essential Judaism diu que en els nostres dies el Purim «es podria considerar una versió jueva del carnaval o carnestoltes». Moltes persones «es disfressen (sovint els homes amb roba de dona), tenen un comportament desenfrenat, beuen en excés, i fan molt de xivarri».

 Sí. La Bíblia ensenya que s’han d’estimar i respectar tots els membres de la família, sense tenir en compte les seves creences (1 Pere 3:1, 2, 7). És probable que quan un testimoni de Jehovà deixa de celebrar certa festivitat, alguns dels seus familiars se sentin decebuts, ferits o fins i tot traïts. És per aquesta raó que molts testimonis de Jehovà prenen la iniciativa a l’assegurar als seus familiars que els estimen, a l’explicar amb tacte les raons de les seves decisions, i al passar estones amb els seus familiars en altres ocasions.

 No. Opinen que cada persona ha de prendre la seva pròpia decisió (Josuè 24:15). Els testimonis de Jehovà honren tothom, sense tenir en compte les seves creences religioses (1 Pere 2:17).